Una instal·lació olímpica

En una petita ciutat bastida entre dos rius de muntanya, el Valira provinent d’Andorra i el Segre provenint de França, l’esport de la canoa d’aigües braves va començar l’any 1964 amb la fundació del club local Cadí Canoë-Kayak. La tradició raiera de transportar troncs pel riu Segre, des del segle XVIII, va ser un preàmbul d’aquest apassionant esport.

El piragüisme com esport havia nascut a Anglaterra l’any 1866, i s’havia desplegat pel Centre d’Europa i Nord Amèrica en els començaments del segle XX, expandint-se durant la segona meitat quan les canoes de fibra de vidre van millorar molt les prestacions. Als Jocs Olímpics de Berlin 1936 la canoa en les disciplines de pista va entrar al programa del Comitè Olímpic Internacional (COI), i als Jocs Olímpics de Munich 1972 la canoa d’eslàlom va ser introduïda al programa per primer cop a l’Eiskanal d’Augsburg. Durant els següents vint anys no hi va haver aigües braves al programa olímpic, fins que el COI l’any 1988 va decidir incorporar l’eslàlom als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, quedant des de la data al programa olímpic.

El Parc Olímpic acull el club Cadí Canoë-Kayak per fomentar l’esport de base; els Centres de Tecnificació Esportiva d’alt nivell en eslàlom i esquí de fons, i els entrenaments d’equips nacionals d’eslàlom d’arreu del món.

La instal·lació del Parc Olímpic del Segre també va incorporar innovacions importants, les quals més endavant han influenciat l’evolució d’aquest esport en els primers centres del món:

• El concepte de circuit tancat, que facilita entrenaments i competicions
• La minicentral de bombeig i turbinació, que garanteix el cabal d’aigua 365 dies l’any amb independència del nivell d’aigua al riu Segre
• Els remuntadors d’embarcacions, combinant canals d’aigua i cinta transportadora
• La tecnologia adreçada a les competicions i entrenaments
• El disseny orientat a la retransmissió televisiva

Des de l’obertura l’any 1991, el Parc Olímpic del Segre ha prioritzat la funcionalitat amb el respecte i la sostenibilitat ambiental. L’activitat esportiva es combina amb les activitats turístiques, la generació d’energia elèctrica i el parc urbà.

A la Seu d’Urgell les competicions olímpiques de piragüisme eslàlom de Barcelona 1992 van comptar amb la participació de 135 atletes, enquadrats en 25 Comitès olímpics nacionals, competint en tres categories individuals K1 homes, C1 homes i K1 dones i una doble C2 homes. Les proves foren un gran èxit, i també a la TV, guanyant els Anells de Plata del COI per als esports de la Olimpíada de Barcelona.

La canoa eslàlom ha progressat molt, tant a nivell local com nacional, fins a assolir el segon lloc en els Campionats del Món 2019 entre 63 nacions participants, i una qualificació d’eslàlom plena pels Jocs Olímpics de Tokyo, arribant les quatre categories a les competicions finals.

El Parc Olímpic del Segre és un referent de llegat olímpic aconseguit i continuat, donant un impacte econòmic induït a l’entorn, que s’ha calculat en tres vegades l’activitat pròpia de la instal·lació. El benefici econòmic s’afegeix al benefici social que aporta l’esport i el parc urbà.

Les competicions nacionals i internacionals troben al Parc Olímpic del Segre, un excel·lent equip organitzador i les condicions òptimes per posar a prova els atletes i els seus entrenadors, que aprecien l’hospitalitat i proximitat dels allotjaments i restaurants de la Seu d’Urgell.

Fins ara, al Parc Olímpic del Segre, la Real Federación Española de Piragüismo hi ha organitzat 19 Copes del Món d’eslàlom de la Federació Internacional de Canoa (ICF), uns Campionats d’Europa l’any 2011 i tres Campionats del Món d’eslàlom ICF de 1999, 2009 i 2019.

Copa del Món     Copa Pirineus    Copa Segre